Un intrèpit grup de reporters i reporteres: Martí, Blanca, Helena, Nicolàs, Lola, Clara,Joana i Jaume(la reportera Olivia havia sofrit un incident el dia abans en una missió) van acudir el dia 19 de febrer a casa de Remedios, una veïna del poble de Fontanars que té 96 anys.
A continuació podeu llegir de manera integra l’entrevista.
- Martí: Quin any va nàixer?
- En el 27, en el 1927. En tinc 96 anys.
- Blanca: Ens pot contar alguna anècdota?
- Jo vaig nàixer a Beneixama i vaig vindre ací a Fontanars quan tenia 9 anys que era la guerra. Els meus pares eren d’ací de Fontanars. Anavem a Beneixama per arreplegar la collita i volien que es quedarem allí però vam dir que no.
- Helena: On estava abans l’escola?
- Jo anava a l’escola a Beneixama fins que va vindre la guerra que ja no hi havia escola. Quan va acabar la guerra, anava ací a l’escola que estava on viu ara Maria”la de la gasolinera”.
- Helena: Quines assignatures feieu?
- Feiem sumes, apreniem poquet a poquet com vosaltres.
- Nicolàs: A que jugaveu de xicotets?
- Jugaven a “roda la bola” on s’agafavem tots els xiquets i anavem “acaçant-se” uns a altres i cantavem:”Roda la bola, chim chirimbola”.
- Clara: Com era el poble quan vosté era xicoteta?
- Molt xicotet, més xicotet que ara. Ha aumentat i el carrer major era el de la carretera. També recorde que en mig de la rambla hi havia una sèquia i allí anavem a agafar aigua.
- Ens vol contar alguna cosa més que recorde?
- Quan vaig vindre ací en guerra els xiquets no podiem casi menjar. També ara tots aneu en bicicleta per ahí però nosaltres anavem amb carros de llet amb les cabres. I anàvem fins a Sant Elies. També anàvem en la burreta a Beneixama a canviar blat perquè no hi havia quasi pa i si per exemple tu portaves pa en sobrasada les xiquetes t’ho agafaven. He passat moltes coses.
Reporters: Bé, doncs moltes gràcies per atendre’ns. Ens ha encantat poder entrevistar a Remedios i poder provar la deliciosa coca de xocolate feta per la seua neta Cristina. Moltíssimes gràcies.
Clara 