Archivos por mes: marzo 2024

Aquesta vegada, els nostres reporters i reporteres amb la incorporació de la nostra reportera Olivia, es van desplaçar amb bici fins a la Protectora ubicada a Fontanars, al costat de la gasolinera. Allí ens van rebre les voluntàries: Rosario, Virtudes, Ana, Nerea i Ainhoa.

Anem a la protectora de Fontanars i parlem amb les voluntàries

A continuació podeu llegir de manera integra l’entrevista.

• Olivia: Quan vau obrir la protectora?
• Pues mira, anem a complir els 10 anys, ara el 4 d’abril.
• Nicolàs: Quants animals teniu?
• 38, bueno ara 37 que han adoptat un.
• Joana: Quantes persones venen ací de voluntàries?
• De voluntàries estan: Nerea, Ana, Ainhoa, Silvia que no està hui, Virtudes i Rosario.
• Blanca: Què es pot fer per col·laborar?
• El més fàcil és vindre i traure-los a pegar una volteta, això és el que més agraixen.També es pot portar menjar, es pot vindre a netejar, és lo bàsic, ells necessiten aigua, menjar, estar netets i passejar. També quan fa fred els possem mantetes.
• Lola: Ens podeu contar alguna anècdota?
• La que ens dóna peu a començar, va ser quan els bombers d’Ontinyent ens van cridar perquè hi havien dos gossets a un pou de 13 metres. Els bombers van fer un despliegue amb el camió i van traure en dos cabassets a les gossetes.
  
  Quan les van traure ens van dir que ells no se les podien quedar i se les vam portar ací a la gasolinera. En aquest espai no hi havia res. Elles són les primeres que vam portar i són les que van obrir la prote.
  
  Quan les van rescatar era una nit de lluna plena i a una de les gossetes li vam posar de nom Lluna, que per cert està adoptada en Ontinyent.
• Després vam vorer tot el recinte i alguns dels nostres reporters es van animar a pegar una volteta als peludets.

Ens ha encantat poder entrevistar a les voluntàries de la protectora. Hem pogut vorer de primera mà la gran feina que fan de manera desinteressada. A més a més ens van donar un detallet que ens v encantar. Moltíssimes gràcies.

Si voleu col.laborar podeu entrar a la seua pàgina web i vorer les diferents
opcions d’ajuda. https://peludets.org/

Un intrèpit grup de reporters i reporteres: Martí, Blanca, Helena, Nicolàs, Lola, Clara,Joana i Jaume(la reportera Olivia havia sofrit un incident el dia abans en una missió) van acudir el dia 19 de febrer a casa de Remedios, una veïna del poble de Fontanars que té 96 anys.

A continuació podeu llegir de manera integra l’entrevista.

• Martí: Quin any va nàixer?
• En el 27, en el 1927. En tinc 96 anys.
  
• Blanca: Ens pot contar alguna anècdota?
• Jo vaig nàixer a Beneixama i vaig vindre ací a Fontanars quan tenia 9 anys que era la guerra. Els meus pares eren d’ací de Fontanars. Anavem a Beneixama per arreplegar la collita i volien que es quedarem allí però vam dir que no.
• Helena: On estava abans l’escola?
• Jo anava a l’escola a Beneixama fins que va vindre la guerra que ja no hi havia escola. Quan va acabar la guerra, anava ací a l’escola que estava on viu ara Maria”la de la gasolinera”.
• Helena: Quines assignatures feieu?
• Feiem sumes, apreniem poquet a poquet com vosaltres.
• Nicolàs: A que jugaveu de xicotets?
• Jugaven a “roda la bola” on s’agafavem tots els xiquets i anavem “acaçant-se” uns a altres i cantavem:”Roda la bola, chim chirimbola”.
• Clara: Com era el poble quan vosté era xicoteta?
• Molt xicotet, més xicotet que ara. Ha aumentat i el carrer major era el de la carretera. També recorde que en mig de la rambla hi havia una sèquia i allí anavem a agafar aigua.
• Ens vol contar alguna cosa més que recorde?
• Quan vaig vindre ací en guerra els xiquets no podiem casi menjar. També ara tots aneu en bicicleta per ahí però nosaltres anavem amb carros de llet amb les cabres. I anàvem fins a Sant Elies. També anàvem en la burreta a Beneixama a canviar blat perquè no hi havia quasi pa i si per exemple tu portaves pa en sobrasada les xiquetes t’ho agafaven. He passat moltes coses.

Reporters: Bé, doncs moltes gràcies per atendre’ns. Ens ha encantat poder entrevistar a Remedios i poder provar la deliciosa coca de xocolate feta per la seua neta Cristina. Moltíssimes gràcies.