Archivo de etiqueta: Xelo

Entrevistem a Maruja, la germana del iaio Rafael.

Com era el jardí antes? Com era aquesta plaça, què n’hi havia? Antes no hi havia jardí allí. No n’hi havia jardí. Hi havia, en la plaça hi havia un pou.

I com es deia aquest pou? Aquest pou no és el pou que li diuen el pou realenc? No. Ah, no. El pou realenc són les piles.

Ah, el pou realenc són les piles? Les piles. Perquè les piles què eren? Les piles eren on anaven a llevar. On anaven a llevar.

Perquè abans no n’hi havien llavors. No n’hi havien llavors. I com, explica, primer que t’expliqui com era la plaça i després el de les piles.

La plaça era, no hi havia cap jardí. Al mig de la plaça hi havia un pou d’aigua. Saps? I no hi havia… Hi havia quatre arbres gordos, molt vells.

Saps? I el pou estava entre mig dels arbres. Però no hi havia altra cosa, saps? No hi havia cap de jardí. I aquest pou era per a les persones o per als animals? Hi anaven tots? No, aquest pou no era aigua per a beure.

Anaven a donar aigua? Sí. Saps? I clar, no hi havia cap d’escala com hi ha ara, ni hi havia… Ara és una plaça ben arreglada, però… Llavors només hi havia al mig de la plaça el pou. Un pou d’aquests antics, que tenia… Estava cobert, saps? Tenia una… Per damunt no… Només tenia com una ventana així de gran per poder poar en el pou.

Saps? Sí. Perquè el pou tenia com un acord que tenia un poal… I una curiola a dalt. Sí. I una curiola i les mans i l’acord. I l’acord i allà n’hi ha l’aigua. Allà n’hi ha l’ou ja, eh? Sí. I s’aspira l’acord i l’aigua. Molt bé. Saps? I un dia eren les festes de si i anant a la Rambla que dient allà baix a fer el porc, les festes.

I una de les festes no sé d’on va treure un pato i va i el tira dins del pou. Ai mare, s’ofegaria. Doncs es va un cosí meu, en Rafael li dient, però era un tracològ, i es va trobar dins del pou.

Amb el pato? Amb el pato. I jo dic, ni és el pato ni serà ell. I cosí teu fill de qui? Fill del tio Enrique era.

Ah, Carcassa. Carcassa. Ah, vale. Vale, vale. Saps? I es va clavar, i vaig dir, en el pato? Sí. Aixina. En el pato la mà. Aixina, agarrant-se del poal. Agarrant-se la corda del poal.

I llavors allà hi havia un poal, i el que són ara els pisos, això eren cases. Això, llavors no hi havia cases. Només hi havia una, allà baix a on… A la Fabriqueta.

Espera’t. A on viu Rosario. De Gròla. De Gròla. Allí n’hi havia una casa, i el matadero feia raconet. Ah.

Però una casa que no és la d’ella. O sigui, la que viu ella ara. La que viu ella ara, que llavors era d’un que li deien Juanet.

Ah. Era un home que s’havia fet vell però era padrí. I la ferreria això que ara està tancada, llavors estaria oberta, no? Claro, la ferreria està oberta.

La ferreria sí que estava. La que està al costat del Parc dels Bomberos. Claro. La ferreria això allí fent… Sí, allí fent… Però la ferreria no estava allí llavors. Ah, no? Estava en el cantó. Ah, en quin cantó? A on viu… Està ara.

És Cristina. La de Salou? Sí. Sí.

Doncs allí era la ferreria. I al costat? La carnisseria. La carnisseria.

I sa carnisseria encara l’ha coneguda jo. Tu saps que ni hi havia en el jardiner ni hi havia una carnisseria? Què? Sí. La carnisseria estava allí. I un poquí més amunt, que feia el raconet, hi vivien els pares de l’Esadi i la carnisseria. La carnisseria, sí. I sa casa d’ells encara.Després, el tio Mariano, que l’hi deia. Regina. I la tia Regina. I la tia Regina. Sí. Després giraes i eren es gorrites.

Sí. Però a l’altre costat de la plaça que estan es pisos ara, ahir què n’hi havia? Ahir n’hi havia… Primer n’hi havia una casa. Saps? Però es va penjar un home.

Ah. I després ho van tirar i van fer com un cine. Un cine? Sí.

Mira, Clara, escolta, que ahir a Fontana n’hi havia un cine i això no ho sabíem. Sí. La tia ha anat al cine.

Al cine on estan ara es pisos? Sí. On està ara la caixa rural? Sí. Mira.

Escolta, escolta, un cine. Un cine que a totes hores estava trencant-se la cinta, però… Allí anàvem a passar el rato. Li feien una… l’ampiola, eh? I allà.

I d’ahir cap avall, perquè on vivia el Rosari i la Deberola, ahir no vivia ningú. O sigui, estava el cine i prou, o què? No, vivia… A veure… On viu el Rosari i la Deberola, hi havia… hi vivia un home que era padrí però vell. Sí.

Que li deien Juanet. Sí. I… I a continuació per Camona? I més cap avall.

Hi vivia una fabriqueta. Hi vivia un… una dona major. En dos cincs, que uno estaba muy tonto, pero… Vivían allí, vivían la tía Trini.

I sobre quina família? Pues… Eren es… unos dichos. El tonto, no, l’altre germà, era el abuelo de Guaita. Ah.

I ja, doncs… Van anar fent-se les cases per aquí dalt. Ja. I es van canviar i allò, doncs, es va fer… No, però la fabriqueta ara està arreglada.

Sí. I hi havia un llavor allí. A on? Allí baix, a la baixa aquella.

Ah, sí, allà darrere la fabriqueta, allà… Sí. Allà, tirant per Galàndia i la Gal·la. Sí.

Saps? I allí anàvem allà baix. I seran… Però era més xicotet que el de les piles. Clar, doncs, sí.

Bé, és que les piles eren piles. I allà era un llavor, saps, que anàvem i… i a posar-se on volies. Ja.

Saps? Doncs… Doncs mira que coses has descobert, que ni hi havia un cine en Fontanàs. Sí, això ja ho explicaré, perquè tot… Això no ho sabrà ningú. Això no ho sabrà ningú.

Això no ho sabrà ningú, que ni hi havia un cine en Fontanàs. Però no seria com era de Granos, allà a Montgrat. Ni Aranxa.

A la part de darrere de la iglesia, llavors. Sí. Perquè la casa Badia no hi era.

Perquè ahir no hi era, ahir. No? Ahir no feien la missa. Quan gires la caixa rural, d’ahir, per caball, hi havia el cine.

Ah. Saps? I qui posava les pel·lícules? Un xicó foraster que va acudir així. Però això va durar molt de temps? Sí, va durar prou temps.

Ah, mira. Però i d’on era, el que posava les pel·lícules? Jo què sé d’on era. Era foraster.

I venia i posava una pel·lícula? És que ell va vindre i es va quedar per així. Estava de pastoreta en una finca o no sé. Saps? Ell estava així.

Saps? I res, d’allí de la caixa rural per caball, que estava l’home de la llet que deia ton pare. Ah, sí, l’home de la llet. El tio Pipiente.

Tenia allí un corral? Sí. Però no vivia allí, només tenia el corral. Sí, no, i vivia allí.

Feia un carreronet i tenia el corral i la casa. Saps? Però això ton pare feia? L’home de la llet. Ja.

Ell se’n recordava. Ell se’n recordava d’això. D’allí fan llet.

El iaio, d’allí fan llet. El iaio se’n recordava que allí feien llet. Sí.

Que allí tenien cabres. Cabres. O velles, o el que fos.

Velles. Sí. Ara m’estic entrenant el capítol.

Ah, sí. Ah, sí. No, però així vaques no n’hi havia.

No, vaques no. No, vaques sí no n’hi havia. Doncs mira quines històries més xules pots contar.

Això segur que els teus amics no ho saben, que a Fontana hi havia un cine. No. Segur que no.

I això després ho vaig a portar. I la gravació ho vas a portar també? Sí, la vaig a portar també. Ah, molt bé.

Bé, doncs ara anem a escriure tot això que tens per escriure un moment. A la velocitat que vas tu? A posar-ne guapos. D’acord.

Parem?