Archivo del autor: Alvaro Gómez

Aquesta vegada, els nostres reporters i reporteres amb la incorporació de la nostra reportera Olivia, es van desplaçar amb bici fins a la Protectora ubicada a Fontanars, al costat de la gasolinera. Allí ens van rebre les voluntàries: Rosario, Virtudes, Ana, Nerea i Ainhoa.

Anem a la protectora de Fontanars i parlem amb les voluntàries

A continuació podeu llegir de manera integra l’entrevista.

• Olivia: Quan vau obrir la protectora?
• Pues mira, anem a complir els 10 anys, ara el 4 d’abril.
• Nicolàs: Quants animals teniu?
• 38, bueno ara 37 que han adoptat un.
• Joana: Quantes persones venen ací de voluntàries?
• De voluntàries estan: Nerea, Ana, Ainhoa, Silvia que no està hui, Virtudes i Rosario.
• Blanca: Què es pot fer per col·laborar?
• El més fàcil és vindre i traure-los a pegar una volteta, això és el que més agraixen.També es pot portar menjar, es pot vindre a netejar, és lo bàsic, ells necessiten aigua, menjar, estar netets i passejar. També quan fa fred els possem mantetes.
• Lola: Ens podeu contar alguna anècdota?
• La que ens dóna peu a començar, va ser quan els bombers d’Ontinyent ens van cridar perquè hi havien dos gossets a un pou de 13 metres. Els bombers van fer un despliegue amb el camió i van traure en dos cabassets a les gossetes.
  
  Quan les van traure ens van dir que ells no se les podien quedar i se les vam portar ací a la gasolinera. En aquest espai no hi havia res. Elles són les primeres que vam portar i són les que van obrir la prote.
  
  Quan les van rescatar era una nit de lluna plena i a una de les gossetes li vam posar de nom Lluna, que per cert està adoptada en Ontinyent.
• Després vam vorer tot el recinte i alguns dels nostres reporters es van animar a pegar una volteta als peludets.

Ens ha encantat poder entrevistar a les voluntàries de la protectora. Hem pogut vorer de primera mà la gran feina que fan de manera desinteressada. A més a més ens van donar un detallet que ens v encantar. Moltíssimes gràcies.

Si voleu col.laborar podeu entrar a la seua pàgina web i vorer les diferents
opcions d’ajuda. https://peludets.org/

Un intrèpit grup de reporters i reporteres: Martí, Blanca, Helena, Nicolàs, Lola, Clara,Joana i Jaume(la reportera Olivia havia sofrit un incident el dia abans en una missió) van acudir el dia 19 de febrer a casa de Remedios, una veïna del poble de Fontanars que té 96 anys.

A continuació podeu llegir de manera integra l’entrevista.

• Martí: Quin any va nàixer?
• En el 27, en el 1927. En tinc 96 anys.
  
• Blanca: Ens pot contar alguna anècdota?
• Jo vaig nàixer a Beneixama i vaig vindre ací a Fontanars quan tenia 9 anys que era la guerra. Els meus pares eren d’ací de Fontanars. Anavem a Beneixama per arreplegar la collita i volien que es quedarem allí però vam dir que no.
• Helena: On estava abans l’escola?
• Jo anava a l’escola a Beneixama fins que va vindre la guerra que ja no hi havia escola. Quan va acabar la guerra, anava ací a l’escola que estava on viu ara Maria”la de la gasolinera”.
• Helena: Quines assignatures feieu?
• Feiem sumes, apreniem poquet a poquet com vosaltres.
• Nicolàs: A que jugaveu de xicotets?
• Jugaven a “roda la bola” on s’agafavem tots els xiquets i anavem “acaçant-se” uns a altres i cantavem:”Roda la bola, chim chirimbola”.
• Clara: Com era el poble quan vosté era xicoteta?
• Molt xicotet, més xicotet que ara. Ha aumentat i el carrer major era el de la carretera. També recorde que en mig de la rambla hi havia una sèquia i allí anavem a agafar aigua.
• Ens vol contar alguna cosa més que recorde?
• Quan vaig vindre ací en guerra els xiquets no podiem casi menjar. També ara tots aneu en bicicleta per ahí però nosaltres anavem amb carros de llet amb les cabres. I anàvem fins a Sant Elies. També anàvem en la burreta a Beneixama a canviar blat perquè no hi havia quasi pa i si per exemple tu portaves pa en sobrasada les xiquetes t’ho agafaven. He passat moltes coses.

Reporters: Bé, doncs moltes gràcies per atendre’ns. Ens ha encantat poder entrevistar a Remedios i poder provar la deliciosa coca de xocolate feta per la seua neta Cristina. Moltíssimes gràcies.

Vicent Segura, més conegut com Guaita ens rep al seu magatzem per contar-nos moltes coses.

Els i les periodistes de 1r hem anat a conèixer més a prop l’empresa d’un veí del poble,Vicent Segura i el seu germà Javier Segura.

A continuació podeu llegir de manera integra l’entrevista.

• Joana: Quan vau construir la nave?
• Farà uns 15 anys, ací hi havia una cotxera molt més xicoteta i quan vam decidir fer l’edifici és quan es vam passar ací baix i es vam ficar el magatzem i allí a la porta xicoteta es on estan les oficines.
• Jaume: Quina va ser la primera casa que vau construir?
• Mare meua, no et se dir, esta empresa té quasi 40 anys i quan la va fundar mon pare jo estava estudiant com vosaltres, era un poquet més major, però no et sabria dir cert quina va ser. Li preguntaré a ell. El que si recorde és que en la primera reforma que vaig participar, vaig estar allí més d’un any sencer, cosa que hui en dia és molt difícil eixe tipus d’obres ja que tot ara és molt més ràpid.
• Martí: Quan va fundar l’empresa ton pare??
• La va fundar mon pare sobre 1987, per aixó d’ací 3 anys farem 40 anys.
• Lola: Quantes persones treballen amb tu?
• A vorer, l’empresa no es sols meua, també és del meu germà Javier, així que som nosaltres dos i tres persones més. A banda ve una persona a les oficines una vegada a la setmana. També hem de tindre en compte a persones que tenim al costat nostre com: fontaners, electricistes, fusters…
• Helena: Ens pots contar alguna anècdota?
• Anècdotes, ens passen tots els dies i concretament no se dir ara cap. Hem de tindre en compte que en la feina es passem la major part del dia i et passen coses gracioses, coses menys gracioses, de tot, igual que vosaltres en l’escola i on ha vegades hem de ficar-se en la feina i que lo primer siga la reponsabilitat.
• Reporters: Bé, doncs moltes gràcies per atendre’nsç

Una vegada finalitzada l’entrevista, Guaita ens va ensenyar i explicar diverses ferramentes i materials que usen en la feina, així com la seua utilització per garantir la seguretat de tots els treballadors.

Ens ha encantat poder entrevistar a Guaita i volem agrair la seua visita pel magatzem explicant-nos coses molt importants.

Moltíssimes gràcies.